31 de desembre del 2016

EL VESTIT NEGRE

 
En els murs de tots els pobles per on passava l'autobús podia llegir «T'estimo, Xell». Fins a l'entrada del darrer, que hi havia afegit «(ja arribes)» Reconeixia la seva lletra. Em va venir a recollir a l'estació d'autobusos amb el tot terreny. Un quart d'hora de camí i seríem al refugi de muntanya. Havia de ser una nit especial. El meu estimat s'havia avançat per preparar-la. Pel viatge, sota de la caçadora de pell, m'havia posat el vestit negre que s'aguantava al cos per unes tiretes de mig dit sobre les espatlles. És l'uniforme de l'orquestra, no en tinc cap altre, de vestit de gala. Segur que ell no me l'havia vist. No aniria a un concert ni si hi actuava jo. No pensava mostrar-me fins que no em tragués la caçadora, al refugi. Però les carícies havien començat abans d'arribar-hi, a ritme de balada, entre alzines sureres, i havíem aviat la roba feta un garbuix al seient de darrere. Una estona després, em vaig trobar els seus llavis a l'espatlla nua i, a la falda, una capseta de fusta de sàndal amb pètals de roses perses, fulles de nard i de gessamí. En arribar, la taula estava parada amb estovalles blanques i a les prestatgeries hi havia espelmes de tamariu enceses. A la cambra, una catifa de pètals de ginesta. Després, el refinament gastronòmic, el pa de pinya i papaia, el vi vellutat, dens, pastós, vermell fosc prioratí. Altra vegada la balada i la coreografia rabiosament insistent en una mateixa rajola.  I el vestit negre que se m'enganxava al cos. Tota foc, un altre cop. I la sirena dels bombers. I la lluna roja.

Text: © Lena Paüls

Pintura:  © Joan Tharrats 

7 de novembre del 2016

22 d’agost del 2016

L'AIRE JUGA A LA CLUCA

© Rosa Puig. Foto de la sèrie «Aire»
200 x 75 cm paper baritat i alumini Dibond
Has fotografiat l'aire que passa entre les fileres de pollancres, on presències retallades a l'atzar juguen a la cluca.  T'atures amb la càmera a la mà, allargues la mirada cap a  l'horitzó que s'estén al vèrtex de molts camins per triar, mentre escoltes el tremolar a ratxes de les fulles en una sordina de platerets, cascavells i sonalls. L'aire s'emporta els núvols, despentina l'herba, joguineja amb la memòria. És l'aire que fa bategar les unitats sensibles a través d'aquest escenari recreat, arcàdia de la innocència. Acluques els ulls i toques paret de cuit: energia eòlica.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra


Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls


6 de juny del 2016

REMENO PARAULES
25 PROSES POÈTIQUES IL·LUSTRADES

Remeno paraules. Publicació digital que aplega les vint-i-cinc primeres proses pòetiques d'aquest blog, connectades a vint-i-cinc imatges. D'aquesta simbiosi en flueixen significats nous i emocions renovades.
Pintors i fotògrafs m'han cedit les seves imatges virtuals i s'han fet còmplices del projecte literari que he anat travant  al llarg de cinc anys. Remeno paraules conté composicions  digitals de Marta Anguera Curto i Cori Torroja. Pintures de Pérez Oliván, Nené,  Xavier Aluja, Núria Feijoó i de Fina Veciana. Fotografies de Fabián Azul, d'Antonieta Codina, de Màrius Domingo de Pedro, de Josep Masanés, de Rosa Puig i de Iolanda Salvadó. L'aquarel·la de la coberta és de Joan Tharrats (El vestit negre), cedida per a un fragment de narració i per aquest llibre.  Pròleg d'Eduard López.

*
 ESCOLTEU els pòdcasts de les proses poètiques
Veu: Andreu Sotorra
*

BOOKTRAILER

11 de maig del 2016

ELS PEUS EN TERRA EIXUTA

© Jorge Medina
Per a Marta Anguera Curto
 
 ¿Qui recorda que aquest empedrat tebi, olorós de pa acabat de treure del forn era un pou? Hi havies fet cap relliscant pels replecs afilats de diamant. El silenci era fosc i no hi havia llibant per abastar i evadir-te'n fins que vas pressentir que no estaves suspesa en l'espai. La voluntat et va fer moure els dits dels peus i vas sentir que tocaven terra eixuta. Va ser el dia que et vas obligar a veure el punt de llum, allà dalt. Ni un filet no feia. I l'endemà i l'altre les parets es feien baixes a mesura que s'eixamplava el feix de llum. Avui és una passera, amb portes, balcons, finestres curulles de cintes amb estolons de noves plantes. Sol i lluna. I pa cruixent.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Jorge Medina 



17 de març del 2016

AMB L'ARTIFICI ENLAIRE

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

NO SABRÀ NINGÚ ON PAREM

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

AL SEU PAS GRILLEN LES PALMERES

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

PER MIL ABELLES

Foto de © Fabián Azul

Haiku de Temps de penyora de © Lena Paüls

AL MIRALL DE LA BASSA

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

¿ON ÉS EL COLOR DEL MAR?


Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

DE NIT, FANALETS

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

MARÇ QUE MARCEGES


Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls